PRELUDI BREU
Mentre l’abraço per l’esquena petonejo suaument el seu clatell… Inclina una mica el cap i li mossego tendrament el lòbul de l’orella. Deixa escapar un tímid gemec.
Història, punt i final.
A sobre el meu cap hi ha un únic estel tant solitari com jo. Sec a la bora de la foguera gairebé consumida i, esperant que es cremi l’últim tronc, m’adormiré per darrera vegada.
Conte breu i efímer.
Mirant el cel estrellat: recordava un conte escrit durant l’alba de la història i soterrat, ja, pel pas del temps, sota una pila de contes més recents. Que efímers i breus podem arribara esser, va concloure.:
De l’estelada al nudisme.
Va anar al camp amb un vestit estelat. La samarreta era una estelada i els pantalons també, no duia calçotets. Com que li van requisar les estelades va entrar nu, que encara no era prohibit.
