M’he begut tota l’aigua del Mar i aquí em tens, de boca terrosa, perquè a la meva terra no hi havia pau, ni esperança, ni vida, ni cap més llibertat que fugir-ne. I aquí em tens, de boca terrosa, havent deixat l’al·lè, l’esperança i la llibertat en les aigües d’aquest mar antic que ha bressolat civilitzacions. Tant antic i tant ple de vida com ple de mort, però jo no ho sabia, només veia la vella Europa a l’altre riba, llunyana i mítica, rica i moderna. La veia a l’abast de les meves forces, plena de vida, plena de pau i llibertat, plena de futur. Però la vida i la mort dansen juntes amb la música de les nostres esperances i dels nostres somnis i aquí em tens, de boca terrosa, ja no t’explicaré els meus somnis amb un somriure als llavis i la il·lusió als ulls, mai més.

Tweet