Feia temps que la convivència era insuportable, en sabien molt de treure’s de polleguera, l’un a l’altre i l’altre a l’un. Qualsevol cosa es podia convertir en motiu de discussió i ja no podia respirar. Havia passat de tot i no volia ni recordar-ho. Però el cas és que aquella darrera vegada, segur que per qualsevol fotesa que havia oblidat al segon minut, la discussió l’havia superat, s’havia carregat de tensió i havia decidit deixar-ho estar. S’havia girat i al marxar se li va escapar un sonor pet que havia estat contenint i van acabar davant d’un jutge, amb una condemna per violència de gènere. El jutge havia considerat que amb aquella actitud havia menyscabat el seu honor. Era absurd i va decidir que havia estat la darrera vegada. S’havia acabat, era el millor que podia fer i segurament l’únic que podia fer.
