Al jardí del temps
Faig punta al llapis. Mentre les darreres hores de l’any van passant, ben bé com si fossin fulles que cauen al terra, al jardí del temps, on cada any hi neix un arbre efímer; què deixa pas, a un de … Continue reading
Faig punta al llapis. Mentre les darreres hores de l’any van passant, ben bé com si fossin fulles que cauen al terra, al jardí del temps, on cada any hi neix un arbre efímer; què deixa pas, a un de … Continue reading
Com deu ser morir-se, em preguntava. Potser com tancar els ulls i no sentir res de res, silenci absolut. I ja està? Potser depèn de com hom es mor. Si et mors d’una malaltia dolorosa, com un càncer que se’t … Continue reading