Catric, catrac, catruc

Catric. Un quart de quatre de la matinada. Catric, catrac. Un quart i un minut, faig veure que no ho sento. Catric, catrac, catruc. Un quart i cinc i no passa gens d’aire. Catric, catrac, catruc i catruc. M’aixeco pensant en si esbroncar o no al que m’ha despertat. No són hores de remenar trastos! Catric, catrac. Surto al balcó, és el servei municipal de recollida: segueix sense ser hora de fer soroll. Catrac, catruc. Bé que treballo jo a la tarda, amb tota la calor, sense molestar ningú, per què m’han de despertar a aquestes hores? Catruc. Dos quarts menys cinc de cinc, de la matinada: s’allunya el rum-rum del motor que ha estat engegat tota la estona i ja se que em costarà tornar a dormir.

Són les cinc i penso que hi ha coses que no haurien de ser com són. Avui és una d’aquelles nits que no vol refrescar i arriba tota la remor de tots els motors de màquines i vehicles de tota la ciutat, que ja mai no dorm del tot. Dues noies passen xerrant, no criden però ara se sent tot: de veritat, això no hauria de ser així, no està bé… no se pas de què parlen, però hi estic d’acord. Qui coi deu haver deixat tots aquells mobles al carrer. Catric, catrac, catruc. Potser el mateix mala-persona que abans d’ahir havia deixat un matalàs dels grans arrepenjat als contenidors del reciclatge. Vaig haver de maleir-li els ossos perquè em va fer embrutar les mans per poder llençar els envasos que duia. Quin coi de porc deuria dormir-hi: brut, molt brut, humit, gairebé moll tot i la calor que fa! Quin fàstic. A mi m’hauria fet vergonya deixar-lo allà, que tothom el veiés, ni que ningú em conegués. Deu ser el mateix, o la mateixa o mateixos, no ho se, que dia sí dia no hi deixen trastos del mateix estil. Sempre andròmines repugnants i inaprofitables. De vegades, en algun lloc, en veus alguna que penses: coi, això encara ho podria aprofitar!, si tinguessis lloc i sabessis per a què ho vols.

Seus a la taula del menjador cansat de donar voltes al llit i al magí, aquí si que passa una mica d’aire! Un cuc et rossegava l’estómac, com que havies sopat poc desganat de calor, i has assaltat la nevera. Quarts de sis de la matinada potser no són hores però et venia de gust i has obert una llauna d’olives farcides, la bossa de cacauets i una cervesa ben freda. A poc a poc t’ho has cruspit. Catric, catrac, catruc. No t’hi fas mala sang, però no deixes de donar-hi voltes. Et sembla que el món està capgirat. Barrines perquè ja saps que no t’adormiràs fins que sigui massa tard, quan es faci de dia, o no dormiràs. Les dues opcions no són bones, cap de les dues no t’agrada: avui volies descansar, dormir, llevar-te a una hora prudent, més aviat d’hora, i aprofitar per fer uns quants encàrrecs pel matí, encara a la fresca, la poca que fa. I vés! Catrac, catruc. Volies aprofitar el primer dia de vacances però no tens cap obligació i faràs el que et sembli i com et sembli. Catruc. Tret de dormir bzeeé…



This entry was posted in General, Narracions, Prosa, Quotidià. Bookmark the permalink.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *