Quan mirava endavant veia un humà, i més enllà un altre, i als costats més humans, tot era ple d’humans de tots els sexes, totes les races, totes les edats, atapeït fins a l’infinit; si hagués estat possible, hauria semblat que en aquell desert hi havia més humans que grans de sorra. I era merit seu aquell desplegament aclaparador, tan com merit seu seria la fi del món si no trobaven abans de sis hores, sis minuts i sis segons el portàtil; l’únic portàtil a tota la Terra que estava connectat amb Deu, i que li hi havia confiat per mantenir el contacte amb la humanitat. Sis hores, sis minuts i sis segons després, com que no rebia cap resposta, Deu va pitjar el botó de reiniciar.
M’ha agradat moltíssim, Nicolau ho fas molt bé. Una abraçada.
Grace em fa molta il·lusió que m’hagis deixat el comentari i que t’agradi, és clar. Moltíssimes gràcies.