Així que amb un xiuxiueig podria esdevenir, al vespre, un món amb dues llunes.
Cada capvespre la veia passar i cada capvespre el balanci dels seus malucs, el perfil de les seves sines… li feien bullir la sang. Amb el pas del temps, massa temps, s’havien fet companys d’aquells breus instants fugissers que … Continue reading
Posted in General, Narracions
1 Comment