Es va passar la vida dedicat a fer humor, humor seriós, d’aquell que no és fa per a riure. I podem dir que tenia èxit però no en tenia, per que aconseguia no fer riure, però ningú no volia anar a veure’l. La seva sort va canviar el dia que va morir, al seu funeral hi va anar tot el poble i tothom es van fer un tip de riure. I és que havia mort desnucat al relliscar amb una pell de plàtan, ell que sempre havia estat tant tocat i posat!