Com que no se per on començar i no tinc ànima de crític ni tampoc els coneixements necessaris per fer-ne, aquesta pàgina esdevindrà més una llista que no pas altre cosa.
D’entrada doncs, només per farcir-la una mica, exposaré les lectures de les darreres vacances, força eclèctiques dit sigui de pas. Vaig començar les vacances amb una raresa del Manuel de Pedrolo «No hi fa res si el comte-duc no va caure del cavall, a Tàrrega», curiós i interessant, com podeu imaginar pel títol; fins i tot amb un salt de línies a la pàgina cent setze on es perd quelcom, l’edició es de l’any mil nou cents vuitanta quatre d’Editorial Laia. De la segona lectura poca cosa a dir, una novel·la americana, «The unnamed» de Joshua Ferris, diria que si l’hagués llegit en català o castellà m’hauria impressionat força més. Després vaig trobar «La batalla de l’ou» de Joan de Déu Domènech, un assaig força interessant i il·lustrador, com el seu subtítol diu, parla de la gana durant la guerra civil, tot i que havia pensat que era novel·lat. Vaig entendre perquè la gent gran ho guardava tot i és que durant la guerra qualsevol cosa es va convertir en moneda de canvi per aconseguir menjar, per la pèrdua de valor de la moneda del bàndol que portava les de perdre. El següent llibre va esser el d’Empar Moliner «La col·laboradora» Una novel·la. Divertit, en el tot irònic que tant m’agrada, casualitat de les casualitats, tot just començar ja hi surt un ou i la guerra civil; d’un llibre així el millor que us en puc dir és que el llegiu. El cinquè me’l van deixar, no vaig haver de fer quilometres com amb els altres per trobar-lo, el que vol dir que qualsevol dia n’hauré de buscar una còpia per entafora-lo a la biblioteca. «Olor de gas» XXII Premi de Novel·la Breu Ciutat de Mollerussa 2010 del paisà Pep Elias, una història que et va atrapant mentre vas llegint. I el darrer, que ja vaig acabar un cop de tornada a casa, també un llibre diferent i interessant, «L’últim patriarca» Premi Ramon Llull 2008 de la escriptora catalana Najat El Hachmi, una historia de superació personal que exposa una realitat molt diferent i d’una manera molt crua i a l’hora un xoc de cultures.
