Només per a fer-me enrabiar

Quan et tingui ensenyat marxaràs a la mili, em deia cada dos per tres i, a mi, això em molestava. Parlo de fa molts anys és clar, ara no n’hi ha de mili. I la qüestió és que jo m’hi escarrassava força, estava al cas de tot el que m’explicava i no perdia pistonada, tan era així que mai havia de dir-me dues vegades la mateixa cosa. I, malgrat que ja gairebé en sabia tan com ell i, per a algunes coses, tenia més vista, insistia en dir-me que quan em tindria ensenyat me’n aniria a la mili, potser només ho feia per a fer-me enrabiar, però és que a mi la idea d’haver de fer el servei em treia de polleguera!

Posted in General, Microcontes, Narracions, Prosa | Leave a comment

Potser a l’estiu no farà calor

Kogarashi és el vent fred que ens diu que l’hivern ha arribat, aquest any s’ha perdut pel camí. Justament ahir pensava que, d’aquí uns quants anys, potser diré que l’hivern que en vaig fer cinquanta era gairebé primavera. Que hem de veure encara, que no hauríem pogut imaginar mai i, ara, tot just sospitem? Si el temps segueix en la línia que sembla que ha pres, veurem Europa desertitzada i Nova York enterrada sota la neu? I el desert d’Austràlia florit… En el nostre món no hi ha un César, però hi ha uns quants Atila trepitjant l’herba i algú hauria d’anar-lis dient a l’orella allò de «Recorda que ets mortal». Potser a l’estiu no farà calor.

Posted in General, Prosa, Quotidià | 1 Comment