Fanal, follet, barret de pic i pic. Tira els daus. Tres, cinc i u. Una fletxa veloç. És una endevinalla? Em diu que és una cançó! Li dic que no la conec pas! Me l’ha cantat la mare…
El follet miner,
barret de pic i
pic de barrinar.
Fanal ben alt,
tira els daus
cinc, tres, u
t’ha triat a tu.
Com una fletxa
la dent s’endú,
et deixa roent.
Fanal ben alt,
tira els daus
cinc, tres, u
t’ha tocat a tu!
Té una veu preciosa, on és la mare? Al forn. Au va que t’hi acompanyo que fa molt fred i al forn s’hi està calentó. Bon Nadal! dic a l’entrar i Bon Nadal! em contesta a cor la concurrència. La Laia era a la plaça jugant amb el gel, a la font. Sempre va al seu aire Pere, em diu la Irina, no es perdrà. M’ha cantat una cançó. La cançó del follet de les dents, diu somrient, l’àvia me la cantava quan era petita i jo li canto a ella. No la coneixia. Em sembla que només és de casa, no la coneix ningú. Té la seva història, continua, la vols saber? M’agradaria, sí. Doncs vine a dinar i mentre el faig te la explico.
Pelo patates d’esquena al finestral i la Laia pinta contes a l’altre costat de la taula. La Irina ha atiat el foc de la cuina econòmica i la cuina comença a escalfar-se, mentre trasteja els estris fa memòria.
La meva àvia va néixer en un petit poble dels Carpats i de jove va emigrar cap al sud fins arribar aquí, que hi va conèixer l’avi. Llavors la vida a tot arreu era força escarrassada, tot i que era un període sense guerres, i tant era un lloc com un altre però ella volia veure el mar. El cas és que quan tenia uns cinc anys li va caure la primera dent i va anar corrent a buscar la seva àvia, que era l’única que era a casa en aquell moment, i plorant desesperada li va explicar tot ensenyant-li el forat que havia deixat. L’àvia li va demanar la dent però ella, espantada, l’havia deixat a terra en el racó de l’hort on jugava quan li havia caigut. De camí cap a l’hort l’àvia va començar a cantar-li la cançó i després li va explicar que enterrarien la dent ben fonda perquè el follet miner la pogués trobar excavant i què ell li agrairia deixant-li un present a canvi. L’endemà totes dues van anar al lloc on la seva àvia, d’amagat, havia canviat la dent per un grapat de caramels dels que feia ella. Van cantar la cançó juntes i la àvia, a l’escarbar, hi va trobar una palleta d’or. Anys més tard, just abans de marxar de casa, la seva àvia li va explicar que la palleta havia aparegut tota sola i que després hi havia cavat per veure si en trobava més, que no va ser el cas.
Atura la feina que fa, em mira somrient i em diu que aquell matí han enterrat la primera dent de la Laia al jardí. Fa una petita pausa, pensativa, i afegeix, jo també vaig trobar la palleta d’or i la meva mare abans que jo. No en se gran cosa de la Irina, fa encara no un any que va aparèixer al poble amb la seva filla. Voldràs venir demà, a desenterrar-la amb nosaltres?
