Feia dies que sentia com rondaven, volien ocupar el seu espai i prendre el control del seu món; eren molts i diversos. Un gat gegant atrapat en un planeta llunyà rascava la paret del costat intentant penetrar la fortalesa. Una pastora japonesa que s’escapava de les flames provava d’entrar per la xemeneia de la llar de foc. Un vell ferroviari embarrancat en una pensió de mala mort d’un port ignorat, començava a trencar els vidres a cops de pedra. Fins i tot un semidéu protector, gairebé omnipotent, que havia estat creat pels precursors feia eons, s’atansava al refugi inexorablement. La jove ingressada amnèsica a urgències en un hospital de la ciutat dels dos rius, on acabava de parir una altra dona, i la noia que caminava per la plaça tot pensant que ella no seria una fracassada, s’havien entestat a tirar-li la porta a terra. Els havia tancat en calaixos, capses, ordinadors i tots burxaven per sortir de les seves presons. Arraulit en un racó, els sentia sense saber què fer-ne, encara, però convençut que acabarien imposant-li les seves raons de ser.
