la bonança del paper

Quan mirava endavant veia un humà, i més enllà un altre, i als costats més humans, tot era ple d’humans de tots els sexes, totes les races, totes les edats, atapeït fins a l’infinit; si hagués estat possible, hauria semblat que en aquell desert hi havia més humans que grans de sorra. I era merit seu aquell desplegament aclaparador, tan com merit seu seria la fi del món si no trobaven abans de sis hores, sis minuts i sis segons el portàtil; l’únic portàtil a tota la Terra que estava connectat amb Deu, i que li hi havia confiat per mantenir el contacte amb la humanitat. Sis hores, sis minuts i sis segons després, com que no rebia cap resposta, Deu va pitjar el botó de reiniciar.

Tweet