El divendres van venir a canviar la caldera que pobreta va sobreviure heroicament el seu quinzè hivern i vam haver de decidir dolorosament ella i jo que ja no dóna per més. Però la operació canvi de caldera està a mitges des de llavors perquè d’entrada ja van començar malament portant-ne un model que no era i quan ho vaig veure ja la tenien penjada, així que van haver de despenjar-la i com que la si que havien de penjar l’havien de demanar va quedar la cosa penjada i esperava que vinguessin a acabar avui que és dimarts però no vindran fins demà, cosa que no he sabut fins a quarts de nou quan ja ho havia remenat tot, inclosa la rentadora que passa justet per la porta del quartet.
I fa deu dies que la rentadora està espatllada, vaig trucar a l’asseguradora però no se’n feia carreg i em van passar un servei de reparació, i el temps va començar a passar com si fos etern i jo immortal. Primer fins que va venir el tècnic que va dir que s’havia espatllat la targeta electrònica programable per una possible alteració elèctrica, cosa que em va fer pensar que entrava dins del que la asseguradora acceptava, així que vaig tornar a trucar a l’asseguradora que em va passar al servei oficial de la marca i va seguir passant més temps d’aquest infinit que te aquesta gent, però al final va venir i va marxar amb el mateix diagnòstic a la espera del vist i plau de la companyia, que va acabar arribant.
Ara és clar cal que ens vagi bé a tots perquè els dos aparells son en el mateix reduït espai i si no hi cap ni la rentadora quan el de la caldera hi treballa, ni amb molt bona voluntat hi cabrien els dos homes a la vegada,. Perquè el de la rentadora volia venir avui, però avui venia l’altre i com que avui venia l’altre ja ho havia deixat per venir demà, que també s’organitzen els desplaçament ells. Així que amb molta sort si demà un acaba d’hora l’altre també podrà venir, però ja em conformo amb tenir demà la caldera i demà passat la rentadora. I ja no us parlo del portàtil que està penjat actualitzant el nou Windows, encara no m’he posat a rumiar que faré. Ni del cotxe que cada vegada que l’engego em diu que he de canviar l’oli, tres mesos abans de la revisió… i que si que se que faré.
Si jo fos Dant, la visió del purgatori seria si fa no fa això, perquè de picades de mosquit tigre i mosques negres tampoc me’n falten, no.
