No para, no hi ha manera que s’estigui quieta. Tota l’estona donant voltes, picant i fins i tot xisclant. Pensava que al vespre pararia i podria descansar, però no se que coi li passa avui que ha continuat com si … Continue reading →

Quan mirava endavant veia un humà, i més enllà un altre, i als costats més humans, tot era ple d’humans de tots els sexes, totes les races, totes les edats, atapeït fins a l’infinit; si hagués estat possible, hauria semblat … Continue reading →