Com deu ser morir-se, em preguntava. Potser com tancar els ulls i no sentir res de res, silenci absolut. I ja està? Potser depèn de com hom es mor. Si et mors d’una malaltia dolorosa,  com un càncer que se’t … Continue reading →

El primer símptoma que li va aparèixer del TAR, tot i que llavors el seu pare encara no sabia ni què era -ho havien de diagnosticar els metges anys més tard-, va ser aquell dia que, atret pel soroll d’uns … Continue reading →