Després d’un llarg sermó va dir que m’empoderés. Tenia l’estúpida mania de fotre’s de mi fent servir paraulotes inventades, però jo no sabia que aquesta no ho era, d’inventada, i vaig entendre una altra cosa. Així que vaig pensar: i una merda, això tu! I ves, quan van venir buscant-lo no vaig donar tantes explicacions com ells: que si feia campanya a favor de que cadascú desenvolupés les seves habilitats, que si volia que la gent reïxis en allò que valia per fer, que no se que més i que no el trobaven enlloc i bla bla bla. Només vaig dir que havia vingut i havia marxat de seguida, que tenia pressa: que havia d’ajudar no se qui. Tot això pensant en la paret nova de trinca on hi havia el rebost i esperant que no se’ls hi acudís tafanejar per la casa.
