PRIMER PREMI
«Nostàlgia» de Nicolau Poncell Garcia
Amb la mirada hivernal perduda a l’horitzó, estenent llençols com veles blanques en un terrat, la bella Flora anhela la jove que salpà, en una nau de veles blanques com llençols, un dia de primavera.
SEGON PREMI
«Llaminera» de Maria Montserrat Morera Parramon
En un terrat, la bella Flora mirava de cua d’ull la roba estesa al balcó del veí. Quin tanga més petit per al somiat culet de xocolata! Com li agradaria veure com se’l treia davant del mirall.
TERCER PREMI
«Mare Tarada» de Mireia Rubio Molín
-En un terrat, la bella Flora…
-Quina és l’abella Flora mama, aquella del jardí?
-No, fill. Aquesta es pentina en un terrat i li he de fer un relat. Cosa de Tarats…!
La Cristina Garcia, membre del jurat del concurs de microcontes d’enguany, vol compartir amb vosaltres aquestes paraules:
L’enhorabona, guanyadors. L’enhorabona, microcontistes, tots.
Sempre he pensat que escriure un microconte és un desafiament, una gran prova d’habilitat. Gairebé com un truc de màgia: davant d’un bon microconte, el lector es troba davant d’un món extraordinari que el sorprèn i que li provoca un munt d’interrogants.
Un microconte és una habitació minúscula farcida de mobles que, estratègicament col·locats, provoquen sensació d’amplitud i d’horitzó. Un bon microconte hauria d’inquietar, divertir, emocionar. No ens hauria de deixar indiferents, això mai.
Els tres textos guanyadors congreguen elements indispensables en l’art del microconte: el lirisme, l’humor i el joc.
“Nostàlgia”, de Nicolau Poncell, és molt evocatiu i té un cert aire de llegenda. Aquí el llençol és una pantalla del present que ens porta cap a un moment enyorat i congelat en el temps.
“Llaminera”, de M. Montserrat Morera, ens parla de desitjos encesos en terrats veïns i de l’extrema sensualitat de l’humor i la imaginació.
“Mare Tarda”, de Mireia Rubio, afegeix sàviament un element teatral al microconte i ens recorda que el llenguatge mateix és el motor de l’escriptura.
Felicitats a tots tres una altra vegada, i moltíssimes gràcies a l’organització per comptar amb mi com a jurat junt amb la Natza Farré.
Ja ho sabeu: l’extensió no importa, el microconte és immens. Segur que, des d’un terrat, la bella Flora ha agraït poder viure totes aquestes vides.
https://www.facebook.com/BlaBla.festivaldecontes/
