Empesos pels dies, l’un darrere l’altre, els anys passen, en una seqüència inacabable. Com si fossin una onada, i nosaltres hi fóssim al cap de munt fent-hi equilibris. En sento la remor que no s’atura, i m’arriba de molt lluny, d’abans de mi i tot. Ve d’allà on em porta la memòria, i la memòria del record. Miro cap a ahir, i hi trobo l’infant que no està sol. Ell i jo cavalquem l’onada.
la bonança del paper
-
Entrades recents
- La part important
- Catric, catrac, catruc
- La curvatura del planeta (reescrit)
- «Empoderar»
- La palleta d’or
- Qui t’ho explicarà
- Bla Bla
- Insereixi una moneda
- Només per a fer-me enrabiar
- Potser a l’estiu no farà calor
- Cavalquem l’onada
- Al jardí del temps
- Un dia dels innocents
- Un jorn
- T.A.R.
- Com el rosari de l’aurora
- Raó de ser
- Cinquè
- Com una gota
- Atrapat a l’andana.
- Un llibre humit i trobat.
- La Fi del Món 2.0 i pico.0 (epíleg)
- La Fi del Món 2.0 i pico. (nota)
- Dao De Quàntum.
- Purgatori.
- Tristor.
- A Walker Palmera Story
- Apa, bona nit!
- Carta a la meva germana des de Palmira.
- Fugida…
- Coi de veïna!
- Ves a pentinar el gat!
- S’acosta el final.
- SAD XMAS TREE
- Penso per a no pensar.
- Així que amb un xiuxiueig podria esdevenir, al vespre, un món amb dues llunes.
- Reiniciar
- Passes sobre verd i ocre.
- El ball.
- Banyeres
- Potiners d’ala blanca.
- Fas neteja.
- Salconduit.
- El primer dia de tardor.
- Deixar-ho estar.
- El conte perfecte.
- L’humor seriós.
- El dissenyador de frases.
- Una filera d’equilibristes.
- Com es fa això?
Comentaris recents
- japomira en Potser a l’estiu no farà calor
- felicitatmira en Cavalquem l’onada
- llapismira en Al jardí del temps
- Tarmira en T.A.R.
- Borrokamira en Com el rosari de l’aurora
Categories
- Filosofades (1)
- General (57)
- D'abans (4)
- Lectures (1)
- Narracions (42)
- contes (13)
- Microcontes (18)
- Prosa (41)
- Quotidià (14)
- Poessia (2)
Arxius
- gener 2018 (1)
- agost 2017 (1)
- juny 2017 (2)
- desembre 2016 (1)
- agost 2016 (1)
- juliol 2016 (1)
- març 2016 (1)
- febrer 2016 (1)
- gener 2016 (2)
- desembre 2015 (4)
- novembre 2015 (3)
- octubre 2015 (4)
- setembre 2015 (4)
- agost 2015 (1)
- juliol 2015 (1)
- juny 2015 (1)
- abril 2013 (1)
- gener 2013 (2)
- desembre 2012 (3)
- novembre 2012 (2)
- octubre 2012 (2)
- setembre 2012 (18)
Avui ha vingut una nena molt entremaliada amb un somriure ben ample que m’ha dit a cau d’orella un secret, m’ha agafat de la mà i se m’ha endut a fer una excursió a veure tot de coses familiars. Hem vist paisatges i pel·lícules d’altres temps i hem gaudit a voltes sí i a voltes no tant, de coses incomprensibles per a ella que jo li he explicat, i de coses que ella m’ha aclarit. També ha vingut una altra noia com jo, però més jove, que també ha parlat. Juntes hem fet un foc de camp i hem cremat rostolls d’allò que ens ha anat fent nosa al llarg del dia i de la vida. Més enllà un altre grup de noies enjogassades jugaven a cremar papers, i més enllà d’altres. I tot eren grupets en aquelles muntanyes on si obres els ulls potser que t’hi trobis amb algú que coneixes molt bé. Fins i tot, i no us diré el secret, més enllà d’un enllà.
Per molts anys!