Tot va començar amb el fred als genolls. Després va passar un tren i es va despertar a l’habitació de l’hospital. De primer no recordava res.

Assegut al banc llegia un llibre vell que havia trobat una estona abans tirat per terra en un carreró fosc i humit. El llibre estava força atrotinat però se’n va compadir i el va recollir, el va embolicar en el mocador i se’l va posar a la butxaca de l’abric perquè la humitat s’anés eixugant. Va continuar la caminada fins que va trobar la placeta confortablement assolellada amb el banc providencial que li oferia repòs i l’escalfor del sol, cada dia. Al començar a llegir el llibre li va semblar que la història parlava d’un home perdut. Va llegir unes quantes pàgines que seguien parlant de l’home que s’havia perdut i al cap d’una estona va començar a sentir el fred als genolls. Primer només va ser una lleugera sensació gairebé subconscient, però després era una molèstia real, fins que es va començar a convertir en unes petites punxades de dolor. Un dolor que el va empènyer a aixecar-se, havia passat per davant d’una farmàcia una estona abans i va pensar que hi podria trobar ajuda. Els carrers eren buits.

Ignorava el creixent dolor dels genolls, mentre caminava, cercant la farmàcia que li semblava recordar més a prop del que estava resultant ser, no la trobava, i li va semblar que feia cinc minuts ja havia passat per aquella cantonada. Començava a pensar que s’havia perdut, com el protagonista d’aquell estrany llibre humit que s’havia trobat, i tant li semblava que donava voltes als mateixos carrers com que passava per llocs a on no havia estat mai abans, tot i que coneixia perfectament el barri. I de sobte es va trobar que al cap de munt d’un carrer anava a parar a un camp llaurat en mig de la ciutat i a l’altre extrem del camp hi havia una via per on s’acostava un tren xiulant, des de l’extrem on hi havia un pou. I en tota aquesta estona no havia vist ningú pels carrers, ni havia trobat la farmàcia, i s’havia perdut en un lloc que no semblava la ciutat que ell passejava cada dia.

I en aquest punt de la lectura va començar a sentir fred als genolls i va recordar que havia passat per davant d’una farmàcia i va ser llavors que es va despertar a l’habitació de l’hospital i no recordava res, encara.

Tweet