Es va despertar d’hora i feia força fred, el dia abans havia estat nevant i havia complicat encara més la seva existència. Era més d’hora del que volia, la nit abans havia anat a dormir tard perquè havia plegat tard de la feina. Darrerament treballava per les tardes i es sentia fastiguejat. Així que després d’aixecar-se per alleujar la bufeta se’n tornà al llit per descansar una estona més i, com acostumava a passar-li en aquest casos, no aconseguia adormir-se fins que a la prudent hora de dos quarts de nou va sonar el despertador. Va pensar que s’havia de llevar i de sobte tota la mandra que el colgava es va esvair. Gairebé d’un bot va sortir del llit, la llum d’un matí radiant entrava per la porta del balco, que no recordava haver deixat oberta, i una lleugera brisa jugava amb les fines cortines de gassa, s’hi atansà i apartant les cortines per sortir, sentí per tot el cos la carícia de l’aire i el suau tacte de les cortines. Li arribà la remor del mar i un cop a forà es troba a la amplia terrassa que feia cap directament a la platja; no li va semblar estrany que el seu balcó s’hagués transformat d’aquella manera perquè li era plaent i d’una carrera és llançà nu al mar.

Tweet