Ara que ja s’acaba el camí rellisco per un pendent molt pronunciat i caic a terra sense aturar-me, amb les cames enlaire, arrossegant el cul i l’esquena tot procurant no pelar-me els colzes. El vaig començar costa amunt, fent un gran esforç. I ha estat un camí en que hi ha hagut de tot. Hi ha hagut claror, foscor i penombres. Ha tingut pluja i vent i també sequera. Fent-lo he passat gana i m’he afartat. A estones ha estat planer i d’altres boterut. He rigut i he plorat. L’he fet sol i en companyia. Fins i tot he arribat a desesperar-me i a il·lusionar-me… I se que quan sigui abaix començarà un altre pendent i ens tornarem a trobar i tornarem a riure i a plorar. Però aquest ja serà un altre any, i desitjo que sigui un bon any per a tothom.

Tweet