Fas neteja.

Avui fas neteja, de tant en tant fas neteja. Avui toca fer neteja als calaixos, aquells vells i rònecs calaixos, plens de molles del temps preterit. Poca cosa en salvaràs, això és el que vas aprendre de la Lala, a llaurar la terra (tu ja t’entens). Ho has incorporat al teu anarquisme domèstic crònic. I l’estat independent de casa teva es debat constantment entre els dies de glòria i els dies  de decadència. Per si un cas: has estès llençols blancs als quatre vents per que espantin els esperits, ni que no siguin malvolents, que s’amaguen entre les molles dels calaixos. Per deixar-ne només les fotografies que enyores i fan olor del que estimes.

This entry was posted in General, Prosa. Bookmark the permalink.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *