Avui és un dia gris i silenciós. No hi ha ocells. Ha passat un cotxe. Algú està fent servir un aparell elèctric, potser un aspirador. Un gos a bordat, lluny, solitari. Ha passat un altre cotxe, de tant en tant en passa algun, però sembla que passin silenciosament, amb una remor apagada. L’aspirador ha parat. Ara sento la veu d’un infant. Si ignoro aquests petits inconvenients, segueix sent un dia gris, silenciós i fresc. Un dia que convida a la reflexió, potser a la melangia si l’ànima ho demana. Un dia que anuncia els dies que han d’anar venint a partir d’ara. El primer dia de la tardor de l’any dos mil dotze.

Tweet